“Ojalá et toqui viure temps interessants”, resa una antiga maledicció xinesa. Les ironies de la vida fan que la maledicció vulgui dir, en realitat, que tant de bo et vegis arrossegat per l’espiral d’esdeveniments que et toqui viure i no tinguis ni un segon de pau.

I és cert, m’ha tocat, ens ha tocat viure temps interessants. És per això que el currículum que està a punt de veure s’assembla més als avatars personals i professionals viscuts. El destí ha volgut que, moltes vegades, em trobés al lloc oportú en el moment indicat.

Així doncs, aquest detall minuciós personal i professional no hauria de tenir més valor que el dels anys viscuts i el fet de ser, com vostè, un exemplar del meu temps. Un temps que ens ha regalat el pas de la màquina d’escriure i les còpies en paper carbó a portar una intel·ligència artificial inserida a les ulleres; de cantar el “Cara al sol” a l’escola i passejar la guardiola per als negritos del Domund a participar en videoconferències amb els científics del moment.

Oblidi aquí frases amb SEO com ara “fins a convertir-me en un referent en dret europeu i ciberseguretat, la meva trajectòria ha estat marcada per la passió per la justícia i la innovació tecnològica, sent el millor advocat expert en…”. Això ho ha escrit una màquina. I aquí no trobarà aquestes paraules.

Sí que hi trobarà, en canvi: “compromís, estudi, servei, tecnologia i proximitat”.

I és que vostè i jo vivim una paradoxa que no podem amagar: som tecno-ciutadans del segle XXI, amb hormones del Paleolític i estructures socials de l’Imperi Romà. Estimem i lluitem com caçadors de mamuts, exigim la seguretat del “Pater Familias” i treballem colze a colze amb HAL, l’ordinador de les estrelles. Cadascú amb la seva pròpia Matrix interior. El resultat? Una trampa evolutiva perfecta. Entendre-ho, és encertar.

Jo, vaig prendre la pastilla vermella.